ÀREES I TAULES DE TREBALL. COMITÉ ORGANITZADOR I RESUMS

A.1. INNOVACIÓ DOCENT EN L'ERA DIGITAL: PLANS D'ESTUDI

Taula A1.1.a/ Taula A1.1b. Innovació docent a l'aula: ensenyament-aprenentatge
     Manuel Francisco Salinas Tomás i Isabel Royo Ruiz - Comitè Organitzador
     Dr. Francisco Aguiar Fernández i Dra. Orlanda Díaz García - Comitè Científic

La universitat viu i conviu en primera persona amb els canvis que la societat actual demanda per a donar resposta a les necessitats que en la mateixa es plantegen.
La millora qualitativa quant a la preparació de les futures generacions de professionals del Treball Social ha sigut objecte d'una constant preocupació per part de les institucions de l'àmbit de l'educació superior.
La formació en Treball Social com a professió d'ajuda cada vegada més interdisciplinària i que busca donar resposta a necessitats socials complexes, exigeix una preparació de rigor quant al coneixement teòric, metodològic i tècnic de la professió, però també en relació a les metodologies docents utilitzades en l'adquisició d'aquests.
La situació viscuda arran de la COVID-19, no sols ha accelerat el procés d'implantació de les TIC, sinó que a més ens ha posat en la tessitura d'explorar noves vies d'aprenentatge per a dotar a l'alumnat dels coneixements necessaris per a la seua capacitació. Es requereix un procés que incloga revisar la relació alumnat versus professorat amb l'objectiu de corresponsabilitzar-lo en el seu procés formatiu.
Hauríem de reflexionar i repensar una docència que incloga aquells aspectes del que s'ha fet fins ara que funciona, i que a més incorpore noves propostes que completen la motxilla de recursos del personal docent.
Incorporar la innovació docent a l'aula es mostra no sols interessant sinó necessari i per això és indispensable un compromís ferm del professorat en aquesta tasca.

Taula A1.2. Noves pràctiques i nous escenaris
     María José Monrós Chancosa - Comité Organitzador
     Dra. Mª Antonia Carbonero Garmundi - Comitè Científic

Històricament, els coneixements pràctics en la titulació de Treball Social s'han configurat com un eix central en la formació de l'alumnat. La Universitat de València considera les pràctiques externes en el Grau de Treball Social com un aprenentatge necessari en la formació i preparació dels seus estudiants, ja que els permet aplicar i complementar els coneixements adquirits en la seua formació acadèmica, afavorint l'adquisició de competències preparatòries per a l'exercici de les activitats professionals, realitzant un acostament a l'espai professional i una immersió en el marc operatiu del Treball Social.
El model organitzatiu per a la gestió de les pràctiques externes se sustenta en una visió tripartida alumnat-universitat-empresa, en la qual cadascuna de les instàncies esmentades obté beneficis de la seua participació en aquesta activitat.
Excepcionalment, aquesta crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19 ha impactat en l'activitat docent de les universitats espanyoles ja començat el segon quadrimestre del curs 2019-2020. Aquestes circumstàncies ha provocat la transformació de l'activitat docent (classes, avaluacions i pràctiques) d'un format presencial a un format no presencial, amb totes les matisacions i casuístiques que han pogut sorgir al seu voltant. 
En aquesta taula, volem conéixer les activitats formatives, projectes, investigacions, etc. que amb caràcter innovador s'han dut a terme, no sols en aquest període excepcional  d'emergència sanitària per COVID-19, sinó a partir de la creació de sinergies de treball entre l'alumnat, la universitat i les institucions en el desenvolupament de les pràctiques externes  del Grau de Treball Social.

Taula A1.3. Practicum, supervisió i multidisciplinarietat en una societat en canvi
     Trinidad Gregori Monzó - Comitè Organitzador
     Javier Mira Grau i Dr. Roberto Mohedano Menéndez - Comitè Científic

El Practicum en Treball Social és un dels pilars en el procés d'ensenyament-aprenentatge del Grau.
D'una banda, contempla l'adquisició de competències transversals, generals i específiques,  coneixements i capacitats, necessàries per al desenvolupament de les funcions en l'exercici professional (processos de disseny, organització i planificació, etc.).
D'altra banda, constitueix un espai únic construït entre l'acadèmic i l'institucional, en el qual participen diferents agents. Des de l'acadèmic, estudiantat i professorat; des de les institucions/empreses i Col·legis Professionals, el conjunt de professionals del Treball Social; i, com a eix vertebrador, les persones entorn de les quals es construeix l'acció professional i que reben la intervenció.
El Practicum ha de contemplar la preparació, participació i implicació de l'estudiantat en el seu procés d'aprenentatge i la consolidació dels coneixements adquirits, en un context relacional i interdisciplinari, on la tasca d'acompanyament i supervisió des de la tutorització acadèmica resulta imprescindible. El resultat són experiències d'ensenyament-aprenentatge que recullen els fruits de la participació dels i les estudiants en contextos reals, que es reconfiguren constantment.
Hui més que mai, la realitat social, professional i acadèmica ens urgeix a proposar noves formes d'adquisició de coneixement teoricopràctic que responguen a les profundes i complexes transformacions que es produeixen en els diversos contextos. Aquesta taula és una invitació a compartir aquestes experiències innovadores i a reflexionar sobre els nous models de Practicum del Grau en Treball Social que han de desenvolupar-se en un nou marc relacional.

Taula A1.4. El Treball Fi de Grau: una porta a la investigació i la transferència des del Treball Social
     Dra. Marta Climent López - Comitè Organitzador
     Silvia Giménez Rodríguez - Comitè Científic

El Treball Social és una disciplina al servei de l'ésser humà. És una professió que tracta amb persones, amb la seua intimitat, amb escenaris d'acció dinàmics i de caràcter multifactorials, que ha de vincular la mirada microsocial amb la macrosocial i que requereix teoria i pràctica.
El Treball Fi de Grau (TFG) és un moment de reflexió i autoavaluació, no sols de les matèries teòriques adquirides, sinó de les pràctiques vivenciades. És el moment d'analitzar les possibilitats existents per a donar una resposta efectiva i adaptada a les problemàtiques i circumstàncies de cada cas.
El TFG és un dels pilars del procés d'ensenyament i aprenentatge del Grau en Treball Social. Implica adquirir competències, capacitats, coneixements… i alhora, posar-los en pràctica. És un combinat teoricopràctic que implica l'alumnat, al professorat, al món institucional i a la societat en general.
És una matèria que ha d'estar en constant revisió i ser flexible. Amb la situació que la pandèmia per COVID-19 ens ha presentat, s'ha pogut comprovar, una vegada més, la importància dels Serveis Socials i la necessitat de crear sinergies de treball capaços de respondre a les casuístiques que puguen anar sorgint, com ha fet el Treball Social des dels seus inicis.
L'objectiu d'aquesta taula és crear un espai de discussió, reflexió i transmissió de coneixements, on es presenten experiències que integren la teoria del Treball Social amb la pràctica, amb argumentació i anàlisi, recalcant la importància de la investigació: perquè, per a transformar, cal conéixer.

Taula A1.5. Experiències, projectes i reptes de l'estudiantat de Treball Social
     María Gutiérrez Benítez i Miguel Ángel Martín López - Comitè Organitzador
     Dra. Joana María Mestre Miquel - Comitè Científic

En la intersecció entre experiències, projectes i reptes sorgeix el desenvolupament de noves oportunitats dins de la formació de l'estudiantat de Treball Social, que sens dubte poden i deuen contribuir no sols a millorar el currículum d'un grau universitari, sinó que han de col·laborar, aportar, innovar i vertebrar noves formes de treball, per a enfrontar les noves situacions de desigualtat. En massa ocasions oblidem o minimitzem el poder de les aules; la capacitat d'anàlisi i proposta col·lectiva que pot generar-se en l'àmbit universitari. Des de la formació que impartim en les universitats hem d'incloure aquesta visió d'una manera integral i transversal, obrint espais que permeten la generació de nou coneixement i la revisió de l'existent.
És fonamental, juntament amb l'estudiantat, conèixer i reflexionar sobre com hem de donar resposta a aquesta nova època. I, en fer-ho, hem de tindre sempre present que ens devem a les situacions que encarnen la demanda implícita i explícita com a dret de la ciutadania. Només d'aquesta forma podrem aprofitar un coneixement en contínua construcció, que compta amb una diversificació quant a modalitats de formació d'aquest, acompanyat d'investigació, principalment de la mena de sistematització d'experiències, noves respostes, etc. El repte comença a les aules, però no acaba ací, es trasllada a l'àmbit social, professional i de les decisions polítiques. Si aconseguim que el cercle es tanque i torne a l'acadèmia per a iniciar nous processos... la nostra professió estarà més viva que mai.

A.2. UNIVERSITAT, INVESTIGACIÓ I TRANSFERÈNCIA DES DEL TREBALL SOCIAL 

Taula A2.1. Postgrau i Doctorat en Treball Social: programes i reptes de futur
     Dra. Mercedes Botija Yagüe - Comitè Organitzador
     Dra. Aurora Castillo Charfolet i Dra. María José Barahona Gomáriz - Comitè Científic

Una vegada implementat el Grau de Treball Social amb 240 crèdits, coherent amb el Pla de Bolonya, el pas natural ha sigut construir màsters oficials i doctorats específics de Treball Social, però també s'ha obert un ampli ventall de postgraus. Una àmplia amalgama, amb freqüència desconeguda. Quins són aquests postgraus i docotorats? Com s'han construït tant a Espanya com internacionalment? Quina producció científica es desprén d'aquestes formacions? Existeix transferència a la intervenció social i a la comunitat d'aquests coneixements? A quins reptes s'enfronten? Quina projecció futura tenen en la nova era?
En aquesta taula es pretén fer un diagnòstic de la realitat acadèmica després del Grau en Treball Social des dels diferents continents, identificar les estructures apuntalades en diferents països, observar les línies d'investigació i intervenció que es desprenen d'aquests processos i, finalment, presentar propostes de futur.

Taula A2.2.a/ Taula A2.2.b Experiències d'investigació compartida entre universitat i societat
     Dra. Josefa Fombuena Valero i Dr. José Javier Navarro Pérez- Comitè Organitzador
     Dra. Rosa María Díaz Jiménez, Dra. Mª Rosa Herrera-Gutierrez i Dr. Octavio Vázquez Aguado - Comitè Científic

La taula sobre experiències d'investigació compartides entre universitat i societat manté la filosofia i els enfocaments establits en congressos anteriors: a Madrid, 2019; a Deusto, 2018; a La Rioja, 2016; a Múrcia, 2014. En aquests congressos es va generar – al costat de col·legues de tot el país – un espai de debat en el qual reflexionar sobre l'ofici del Treball Social. Durant aquests anys hem anat entrellaçant la dimensió investigadora, docent i professional en un terreny comú: la importància de tindre en compte a les dones, el gènere i el feminisme en Treball Social. Tenim una trajectòria construïda des d'un compromís amb tots aquells i totes aquelles que ens precedeixen, entre els qui romanem i envers els qui prendran el testimoni.
La investigació en Treball Social té un marcat caràcter aplicat determinat pel seu compromís amb el canvi i la transformació social. La transferència del coneixement entre l'àmbit acadèmic i el professional és consubstancial a la naturalesa pròpia del fer científic que exigeix connectar la universitat amb la societat i amb la ciutadania activa. Els estudis científics han d'estar d'acord amb les demandes de la societat civil; la societat ha de poder beneficiar-se de l'aplicabilitat de les investigacions que es realitzen a la universitat, per això en aquesta taula abordarem aquest mutualisme entre l'epistemologia i la metodologia des d'una perspectiva de gènere en Treball Social.

Taula A2.3. Reptes i dificultats en la investigació des del Treball Social
     Dr. Josep Vicent Pérez Cosín - Comitè Organitzador
     Dra.  Violeta Quiroga Raimundez i Dra. Elena Requena Varón - Comitè Científic

El Treball Social sempre ha estat sotmés a un procés de sistematització racional i un altre d'anàlisi empíric, amb el propòsit de definir els seus fonaments teòrics, descriure els seus mètodes i categoritzar les seues normes d'acció. Però la major dificultat per a la investigació en Treball Social sempre ha estat en trobar plantejaments heurístics, que permeten enfrontar els problemes actuals o futurs, fent convergir la investigació i l'experiència pràctica/professional, fent conscient que tenim la necessitat d'objectivar el procés pel qual hem arribat a aquest coneixement.
Aquest repte principal de la investigació en Treball Social implica pensar de manera diferent, posar en pràctica les idees innovadores i posteriorment intentar transferir-les per a resoldre problemes actuals. Per a nosaltres, l'objecte del Treball Social serien els fenòmens connectats amb el malestar psicosocial dels éssers humans relacionats amb el seu gènesi estructural i la seua vivència personal, superant les dificultats que comporta la realització dels drets socials.
El repte de futur per a la nostra investigació parteix de la co-construcció de l'objecte amb les persones en un procés interactiu, dialogat i per tant informat pels entorns específics de la pràctica. Cal recordar que en el camí cap a la cientificitat es poden prendre dues vies; una des de l'esfera de creació de coneixement tenint en compte com a eix la reflexió teòrica, i una altra des del coneixement empíric des de baix, donant veu als qui no la tenen, espai d’experiències en el qual es troba el Treball Social. Ambdues impliquen processos d'investigació que s'identifiquen o mimetitzen bastant amb la intervenció.

A.3. CURES AL LLARG DE LA VIDA I TREBALL SOCIAL

Taula A 3.1. Treball Social i família: nous models, nous reptes 
     Dra. María Amparo Martí Trotonda - Comitè Organitzador
     Dra. Antonia Picornell Lucas i Dr. José Manuel Del Barrio Aliste - Comitè Científic 

Parlar de Treball Social familiar és afrontar la forma més antiga de la nostra professió; aquesta pràctica implica l'actuació en un sistema natural, com és la família, objecte més reiterat de l'atenció dels serveis d'acció social.
Aquest sistema és el grup que segurament més canvis ha patit; el seu creixement vital genera tensions i conflictes. El Treball Social familiar ha d'impulsar una pràctica de caràcter re-organitzatiu, això és, comprometent al conjunt del sistema familiar en un disseny l'objectiu del qual és ajudar a la transformació i al canvi de rumb en l'organització i estil relacional de la família, que hauria de recompondre's, sense aïllar-la del context social del qual forma part i que haurem d'utilitzar per a ajudar a la família. De la lectura que es realitze d'aqueixos conflictes per part dels i les professionals ens posicionarem en una concepció de la pràctica o una altra i, per descomptat, en l'una o l'altra manera de comprendre la família.
El repte que hem d'afrontar en les pròximes dècades ve del relat que forgem de les famílies. Una aposta de futur que es fonamenta en un canvi de paradigma que veja a les famílies com a expertes de la seua pròpia història; aquesta pràctica haurà de privilegiar abans de res les vivències, experiències, sentiments i aprenentatges que les persones realitzen en el si familiar, modelant noves bastimentades d'actuació i havent de dirigir la seua pràctica, abans de res, a aquells grups familiars de major complexitat, bé per les seues relacions intra-familiars o bé per la seua situació econòmic-social.

Taula A3.2. Xarxes de suport social. Comunitat i cures
     Alfonso García Villaplana i Miran Férnandez Salido - Comitè Organitzador
     Dra. Teresa Del Álamo Martín - Comitè Científic 

Les cures de llarga duració (CLD) a persones majors representen una enorme tensió sobre el sistema sociosanitari. L'envelliment i el sobreenvelliment de la població amb el seu correlat d'increment de malalties cròniques i situacions de dependència de persones d'edat avançada, obliguen a repensar i definir consensos amplis sobre la necessitat d'aplicar models integrals i basats en l'atenció centrada en els qui precisen de suports o cures de llarga duració.
Tots els membres d'una comunitat, totes les persones que habiten un territori estan inscrits en una xarxa social de suport. La densitat de la mateixa està indissolublement lligada a la seua integració social.
Recuperar la mirada sobre els mecanismes de suport mutu i sobre les xarxes socials de pertinença s'està revelant com una proposta des del Treball Social que possibilita abordar els  reptes i les amenaces als quals ens enfrontem. Aquests han  canviat de naturalesa en la «societat dels individus», una societat que ja no posseeix institucions fortes (escola, família, religió) i que produeix nous mals, malestars proteïformes o inefables, desorientació, fragilitat, angoixa, ansietat, compulsió, violència i autodestrucció.
Les elevades taxes de trastorns mentals comuns (ansietat i depressió) i els límits de la resposta farmacològica més convencional, obrin immenses possibilitats per a l'acció social i molt especialment per al Treball Social amb xarxes.
Aquesta taula convida a realitzar aportacions des del Treball Social que vinculen o entretixen alguns dels temes esbossats.

Taula A3.3. Les cures de llarga duració i la intervenció professional
     Lidia Bueno Sánchez - Comitè Organitzador
     Dra. Mª Teresa Gijón Sánchez i Dra. Blanca Girela Rejón - Comitè Científic 

L'envelliment de la població és una tendència que ha transformat les nostres societats, amb una proporció cada vegada major de persones majors. L'augment de la longevitat ve acompanyat de multimorbilitats i un increment de condicions cròniques complexes que condueixen a una funció física que pot veure's deteriorada i provocar fragilitat, dependència i baixa qualitat de vida. Els problemes associats a les comorbilitats i l'envelliment tenen serioses repercussions econòmiques, psicològiques i socials que afecten l'atenció mèdica i els sistemes de protecció social. En particular, la població amb malalties cròniques complexes i l'augment de persones majors comporta una major demanda d'atenció sociosanitària.
El Treball Social té un paper clau en aquests fenòmens, ja que els entorns socials, el suport social, les xarxes socials, el compromís social, la cohesió social i la situació socioeconòmica són termes associats amb la qualitat de vida de les persones majors i les persones malaltes cròniques.
En aquesta taula es reflexionarà, entre altres possibles aspectes, sobre el paper del Treball Social respecte a les cures de llarga duració, els riscos i factors de vulnerabilitat en persones amb malalties cròniques complexes i persones majors, els serveis sociosanitaris davant el desafiament de les cures de llarga duració o les desigualtats socials provocades per l'envelliment i la cronicitat.

Taula A3.4. Feminització de les cures i sosteniment de la vida
     Dra. Sofía Pereira Garcí - Comitè Organitzador
     Dra. Usue Beloki Marañón - Comitè Científic 

El desenvolupament dels sistemes de benestar i els avanços sanitaris recents han propiciat transformacions sociodemogràfiques en les nostres societats, com l'increment de l'esperança de vida. Vivim més temps amb bona salut, però amb això el nombre de malalties cròniques i les situacions de dependència augmenten.
Enfrontem nous riscos socials, derivats dels canvis demogràfics, dels mercats de treball i dels valors socials, llastrats per un Estat de benestar insuficientment desenvolupat que supleix les seues manques a costa de les famílies i, en particular, de les dobles jornades de les dones. Se li suma la «crisi de les cures», fruit d'un model deficient de repartiment de les tasques domèstiques i cures adscrit a l'àmbit privat-domèstic, espai assignat socialment a les dones. Algunes transfereixen la cura a altres dones de la família, redueixen la seua jornada laboral o renuncien a l'ocupació. Les econòmicament riques recorren a dones migrades, generalment emprades en condicions precàries.
Les dones van ser la punta de llança de les cures durant el confinament per la COVID-19, però si es redueix la protecció social en la «nova normalitat» – com en la recessió de 2008 – esperem reculades en la igualtat d'oportunitats que afectaran negativament la manera en què, com a societat, responem a la crisi de cures.
S'acceptaran propostes sobre la situació actual de les cures i de les cuidadores. Reflexionarem críticament des de la nostra disciplina sobre els sistemes de benestar i els agents que intervenen en els processos de la cura i sosteniment de la vida.

Taula A3.5. Salut mental, autonomia i participació
     Eva Reina Giménez i Àngela Carbonell Marqués - Comitè Organitzador
     Dr. Joaquín Guerrero Muñoz i  Dr. Jesús Adolfo Guillamor Ayala - Comitè Científic 

El moviment de la salut mental global té la missió de reduir la bretxa entre la càrrega de la malaltia mental i la disponibilitat de serveis efectius de salut mental que permeten garantir la recuperació, l'atenció i el benestar de totes les persones involucrades.
Aquesta taula té com a objectiu promoure un entorn d'aprenentatge, diàleg i reflexió sobre els desafiaments davant els quals es troba la salut mental en l'actualitat, des d'un context acadèmic i de pràctica professional entorn del Treball Social.
Per això, aquesta taula recull resultats d'estudis empírics, reflexions i propostes que promoguen la millora de l'atenció en salut mental, la cura i el tractament de les persones amb trastorns mentals a través de la implementació de pràctiques destinades a la recuperació i la integració total de la persona en la comunitat i el foment d'una major implicació i participació d'aquestes persones en els seus propis processos de millora.

A.4. TREBALL SOCIAL I CIUTADANIA EN UNA SOCIETAT PLURAL

Taula A4.1. Democràcia, comunitat i territori
     Rubén Torregrosa Sarrión - Comitè Organitzador
     Dra. Carmen Delia Díaz Bolaños - Comitè Científic

Un dels elements més característics del Treball Social ha sigut sempre la participació ciutadana i la implicació de les persones en els processos de desenvolupament.  Així, són moltes les iniciatives de promoció de la participació que s'estan articulant, encaminades a augmentar els nivells de capital social i el desenvolupament de les capacitats, alguna cosa que aconsegueix ampliar el model democràtic actual amb noves visions.
Us animem a presentar investigacions enfocades a aqueixos processos d'enfortiment organitzatiu, participació, apoderament i ampliació del model democràtic, que té una repercussió directa en les persones i en la vida de la comunitat i que permet avançar en governança local i desenvolupament endogen d'un territori.
Així mateix, serà important comptar amb comunicacions que se centren en anàlisis de processos comunitaris, els seus avanços i dificultats, així com la seua capacitat de transformació i  cohesió del territori.
Aquests són els principals enfocaments d'aquesta taula; els temes són amplis i permeten un gran ventall de propostes que giren entorn d'aquesta temàtica.

Taula A4.2. Gènere, diversitat, racialització i interseccionalitat
     Dra. Gabriela Moriana Mateo - Comitè Organitzador
     Dra. Juana Pérez Villar - Comitè Científic

Les definicions, els usos i l'assoliment teòric, metodològic i polític del gir interseccional en la teoria feminista formen l'eix de la present taula. La perspectiva interseccional sorgeix com a aposta per a comprendre les relacions de poder i els contextos en què és produeixen les desigualtats socials mitjançant l'abordatge de les diferents posicions i classificacions socials, històricament situades. Així, és pretén establir la reflexió i el diàleg entre els enfocaments interseccionals i les aportacions del pensament feminista des de diferents contextos històrics i geopolítics. També és pretén reflexionar tant sobre les interseccions de raça i gènere, classe i gènere, com de les seues conseqüències.
El gir interseccional de la teoria feminista ha obert múltiples interrogants que han obligat a repensar i redefinir constantment conceptes i propostes. També ha obert un interès en la relació entre posició social, estructura, desigualtat, identitat i experiència. Així mateix, un dels principals interessos del gir interseccional és analitzar les diverses maneres de ser dones en determinats contextos socioculturals jeràrquics, les diferències i similituds.
Així, des de la interseccionalitat, les dones plantegen una sèrie de reivindicacions transversals i pretenen possibilitar la construcció de dinàmiques horitzontals des del pressupost de la diversitat i la pluralitat, tant en les identitats com en les posicions. És tracta d'implementar dinàmiques democràtiques participatives que qüestionen la institucionalització dels poders socials hegemònics i realitzar narratives de resistència davant un sistema de jerarquies sexe-gènere i de classe racialitzat des d'una perspectiva feminista, que incorpore l'anàlisi de les diverses formes de dominació.

Taula A4.3. Migracions i noves formes de ciutadania
     Dr. Joan Lacomba Vázquez - Comitè Organitzador
     Dr. Juan Jesús Viscarret Garro- Comitè Científic

Les migracions constitueixen un important motor de transformacions socials que inclouen el propi camp del Treball Social. Les i els treballadors socials són alguns dels professionals amb major contacte quotidià amb migrants i refugiats, i la intervenció amb els mateixos ha estat present des dels mateixos orígens de la professió.
En l'actualitat, la intervenció amb poblacions migrants i refugiades des del Treball Social requereix de nous enfocaments teòrics i estratègies metodològiques que donen resposta a la creixent complexitat dels desplaçaments humans, tant voluntaris com forçats. La mobilitat de migrants i refugiats suposa un repte per a un Treball Social caracteritzat per la seua usual acció en el marc de l'Estat-nació i la seua territorialitat. La reflexió sobre la pràctica professional amb migrants i refugiats porta a pensar en el paper de la innovació metodològica o en el lloc de l'atenció a la diversitat en les intervencions socials. Les migracions també qüestionen les actuals polítiques socials i posen a l'Estat del benestar davant l'espill de les seues limitacions per a integrar a les noves poblacions i atendre les seues necessitats.
Al costat de les qüestions recurrents, com l'exclusió i el racisme dels quals són objecte les persones migrants, en aquesta taula seran especialment benvingudes totes aquelles contribucions que ajuden a visibilitzar les noves maneres d'abordar les migracions i el refugi des del Treball Social, així com a transformar la consideració d'aquests com a mers objectes d'intervenció o simples receptors de l'ajuda social.

Taula A4.4. Estratègies ciutadanes de participació i incidència política
     Mari Llum Campos Sanchis i María José Barbe Villarrubia - Comitè Organitzador
     Dra. Teresa Facal Fondo - Comitè Científic

La societat civil, tradicionalment, ha sigut definida com una esfera separada de l'Estat, del mercat i de l'esfera privada, potser per la seua forma d'organització diferent però que manté relació amb les altres esferes. És per això que la participació des de la societat civil és bàsica per a donar solució a problemes socials, però en realitzar-se en moltes ocasions de manera informal ha sigut subestimada per la Ciències Socials.
La participació ciutadana és el dret de les persones a intervindre, de manera individual o col·lectiva, en la definició, aplicació i avaluació de les polítiques públiques. Aquest serà el punt de partida per a analitzar els diferents models, àmbits i nivells de participació amb els quals la ciutadania pot incidir per a la millora d'una democràcia global.
En aquest sentit, la participació, és una estratègia d'èxit i de sostenibilitat, una eina de transformació de la ciutadania i apoderament de la població. Més enllà de donar veu o implicar la ciutadania en l'elaboració del diagnòstic, l'estratègia també està a implicar les persones en la fase d'execució i avaluació, amb la finalitat d'educar i generar cultura participativa per a millorar la predisposició a participar en altres processos.
La participació ciutadana necessita de rigor i mètode, d'espais d'aprenentatge per a participar i d'estructures on poder exercir aqueix dret. És important, com a professionals del Treball Social, realitzar una revisió sobre les pràctiques i els processos socials de la ciutadania i analitzar la seua evolució quant a la manera de participar.

A.5. UN MÓN EN PROGRÉS: VELLES I NOVES METODOLOGIES EN TREBALL SOCIAL

Taula A5.1. Aportacions de les TIC a la intervenció professional
     Alejandro Aurelio Ripoll Ferrando - Comitè Organitzador
     Dr.  Antonio Eito Mateo - Comitè Científic

Enfront de tots els canvis socials promoguts pel desenvolupament tecnològic i la seua aplicació a tots els aspectes de la vida, aquesta taula té com a objectiu proveir de l'espai per a la presentació i reflexió tant de treballs teòrics com estudis empírics dirigits a conéixer el potencial use que les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) podrien tindre en la pràctica del Treball Social.
En aquest sentit, la taula recollirà intervencions que examinen la història de la pràctica i l'ús de les TIC, el desenvolupament i l'avaluació d'intervencions utilitzant les TIC com a component principal, així com resultats dels actuals avantatges i limitacions de l'ús de les TIC per al canvi de la realitat social en el marc de la intervenció professional.

Taula A5.2. Presa de decisions en la relació d'ajuda i riscos de deshumanització en la professió
     Lucas Joaquín Puig Navarro i Carmen Martorell - Comitè Organitzador
     Dr. Jesús Muyor Rodríguez - Comitè Científic

La presa de decisions de naturalesa complexa acompanya als i les professionals del Treball Social en els diferents camps d'acció professional en els quals exerceixen la seua activitat. L'acompanyament a persones usuàries amb la finalitat de mantindre la promoció del dret d'autodeterminació no sempre ha sigut una tasca fàcil de dur a terme, ja que certes conductes paternalistes per part de professionals van encaminades a tot el contrari; no foment del a autonomia, ni apoderament, així com tampoc al manteniment de la capacitat. Produint-se així una despersonalització i, per tant, una deshumanització en el tracte.
La pressió assistencial, la falta de formació continua en aquest sentit, la manca d'espais de diàleg professional, entre altres, poden ser els causants d'aqueixes situacions que porten a les i els professionals a aquesta mena de pràctiques allunyades dels principis i valors propis del Treball Social.
L'aparició de dilemes vinculats a la presa de decisions en l'establiment de la relació d'ajuda precisarà de mètodes deliberatius, així com de les habilitats tècniques necessàries que garantisquen el dret a la informació a les persones usuàries, adaptada en els termes que precisen amb la finalitat d'establir vincles en els quals s'assegure el respecte a l'autodeterminació, la promoció de l'autonomia personal i la dignitat.

Taula A5.3. Epistemologia i metodologia en Treball Social
     Dra. Ana Isabel Vázquez Cañete - Comitè Organitzador
     Dra. Inmaculada Antolinez Navarro - Comitè Científic

Aquesta taula es presenta com una oportunitat per a l'anàlisi i la reflexió sobre la construcció del Treball Social, on l'avanç del coneixement i la seua socialització són exigències científiques i ètiques en la disciplina.
Tal com comenta la Federació Internacional dels Treballadors/as Socials (FITS), les situacions actuals obrin la possibilitat d'identificar nous escenaris de reflexió i d'acció, i d'establir interrogants sobre les maneres de conéixer i les maneres de fer, sobre el conjunt de sabers del Treball Social recolzats en els enfocaments teòrics de la disciplina, de  les Ciències Socials i les Humanitats, i dels coneixements tradicionals i indígenes.
Per això, es pretén que tinguen cabuda propostes que permeten repensar la disciplina, explorar l'articulació dels sabers acadèmics i els sabers vinculats a la pràctica, des de la reflexivitat, des del local, o des de diàlegs transversals i transdisciplinars. És, en definitiva, una proposta per a la construcció del Treball Social, en la qual la persona i la seua interacció en una societat complexa constitueixen l'element central.

Taula A5.4. Instruments de valoració, diagnòstic i avaluació en Treball Social
     Aleix Tomas Sancho - Comitè Organitzador
     Dra. Hélia Bracons Carneiro - Comitè Científic

Els instruments de valoració, diagnòstic i avaluació (VDA) són elements de l'exercici professional en el Treball Social que han hagut de donar resposta a les complexitats socials amb la qual s'intervé.
Alguns d'aquests instruments de VDA s'han desenvolupat en els últims anys des d'un camp multidisciplinari, incorporant-se els i les professionals de Treball social a la seua aplicació com és el cas del camp de la dependència; en uns altres, com l'espai professional d'infància i família, també s'han convertit en usuaris i usuàries d'intruments  per a facilitar la determinació de situacions socials que redunden en el seu diagnòstic.
La qüestió dels instruments de VDA per a l'exercici del Treball Social planteja diferents qüestions que influeixen en el posicionament professional dinsd l'espai d'intervenció social. Per això, cal plantejar-se el paper professional des de l'exploració de les necessitats d'instruments específics per a àmbits com el de l'avaluació de la intervenció fins al desenvolupament d'aquests instruments a partir de la investigació(acció), passant pel debat per a la seua incorporació i consens en l'activitat professional, i fent-los compatibles amb els perfils propis del Treball Social.
Aquesta taula perquè pretén conjuminar aportacions que versen tant de sobre experiències d'ús d'instruments i la seua influència en la millora de la pràctica, investigació sobre el seu desenvolupament i posadaen marxa, així com altres elements, com ara els espais col·laboratius o plantejaments per al debat de la presència dels intruments de VDA en la consolidació de la metodologia professional.

A.6.TREBALL SOCIAL, ÈTICA I DRETS HUMANS: NOUS REPTES EN UNA SOCIETAT GLOBAL

Taula A6.1. Ètica aplicada al Treball Social
     Dra. Carmen Montalbá Ocaña - Comitè Organitzador
     Dr. Aurelio Lascorz Fumaral - Comitè Científic

Els desafiaments ètics als quals s'enfronta la nostra professió exigeixen ara més que mai espais per a la reflexió i articulació de propostes. El context de la crisi de la COVID-19 ens ha situat en un rol estratègic, però no sempre visible, des del qual enunciar els impactes de les polítiques edadistes en l'atenció sociosanitària, els déficits en l'atenció residencial, e lcomponent social de la salut, o les conseqüències en la digitalització de la vida i l'atenció social, entre uns altres.
En definitiva, la disciplina del Treball Social aporta una mirada holística de les problemàtiques socials que facilita la reflexió transcendint les morals particulars, i imposa des del punt de vista epistemològic, mirades complexes, reflexives i crítiques de la pràctica professional.
Aquesta taula acull els avanços en aquest sentit: propostes de models de resolució de conflictes ètics aplicats a casos, anàlisis de problemes ètics que afecten la nostra societat, i qüestionament d'intervencions socials. Es pretén compartir propostes perquè els avanços des del camp professional i acadèmic en matèria d'ètica aplicada siguen més transparents.

Taula A6.2. Dimensió ètica de la investigació en Treball Social
     Nina Navajas Pertegas - Comitè Organitzador
     Dr. Luis Miguel Rondón García i Dra. Mª de las Olas Palma García - Comitè Científic

Tradicionalment, la disciplina del Treball Social ha mostrat la seua preocupació pels aspectes morals i ètics de la professió en l'acció social. Aquesta dimensió ètica, no obstant això, ha tingut una consideració marginal en l'àmbit de la investigació a Espanya.
Per a desenvolupar un bon estudi, la investigació en Treball Social ha de ser congruent amb el conjunt de valors, principis i normes que han de guiar l'exercici professional dels i les treballadores socials, així com amb el context social en el qual aquestes investigacions tenen lloc. El compromís ètic ha d'estar present en les diferents fases del procés investigador (disseny, treball de camp, anàlisi, escriptura i ús de la investigació) i prestar especial atenció a la relació amb les persones que participen en l'estudi.
Aquesta taula proposa re-situar la rellevància de la dimensió ètica en la investigació en Treball Social i ofereix l'oportunitat d'analitzar i reflexionar de manera crítica aspectes ètics de caràcter procedimental i pràctic que sorgeixen en les investigacions realitzades per treballadores socials. També es proposa aprofundir sobre els reptes i limitacions als quals ens enfrontem, així com sobre la manera en què la dimensió ètica de la investigació influeix en els processos de producció científica.

Taula A6.3. Perspectives crítiques del desenvolupament: ecologia, Treball Social decolonial, Treball Social en la cooperació internacional al desenvolupament i Drets Humans
     Dra. Elena Mut Montalvá - Comitè Organitzador
     Dra. Pilar Blanco Miguel - Comitè Científic

Aquesta taula pretén ser un fòrum de trobada i de discussió sobre la contribució des de la disciplina del Treball Social als debats entorn del desenvolupament, ara més actual que mai, perquè la pandèmia de la COVID-19 ha actuat com a multiplicador de les vulnerabilitats en tot el planeta. Tenen cabuda els marcs teòrics i les pràctiques que se situen en diferents àmbits del Treball Social i que discuteixen els seus límits i els amplien des de les aportacions decolonials, feministes i ecosocials.
Les perspectives crítiques sobre el desenvolupament les podem agrupar en dos: «des de » i «enfront del» desenvolupament. La primera assumeix que el desenvolupament és la solució als problemes d'exclusió, desigualtat i sostenibilitat actuals i qüestiona l'eficàcia de les propostes desenvolupistes. Mentrestant, la segona defensa que les assumpcions colonials i economicistes implícites en les lògiques del desenvolupament perpetuen les dinàmiques de poder que han propiciat els problemes actuals. La vocació pràctica de la reflexió sobre el desenvolupament fa que el repte consistisca a transitar cap a pràctiques transformadores en termes d'igualtat i sostenibilitat.
Es reflexionarà per a transitar des de la teoria a una pràctica transformadora: Són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) un instrument per a la transformació? O són un marc limitant que manté el debat i la pràctica dins de les lògiques del món actual? Cal pensar un desenvolupament decolonial i sostenible? Són d'interés treballs científics que, utilitzant diversitat d'enfocaments metodològics, no sols oferisquen un panorama global i/o local de les desigualtats, sinó que proposen solucions (intervencions, estratègies, polítiques).

Taula A6.4. Nous paradigmes en el Treball Social: escenaris de futur
     Dra. Ana Sales Ten - Comitè Organitzador
     Dra. Neus Caparrós Civera - Comitè Científic

Les societats actuals s'enfronten a grans canvis que a vegades es produeixen de manera quasi inesperada i que repercuteixen en el sorgiment de nous contextos d'intervenció, en els quals, actors, institucions i agendes de polítiques públiques es veuen modificats i amb la necessitat d'actualitzar-se.
En els últims anys, i també recentment amb la pandèmia de la COVID-19, hem pogut observar com aquests canvis obrien nous horitzons en la professió que ha sabut posicionar-se en l'actual escenari com una disciplina de canvi des de la qual han sorgit tant iniciatives emprenedores com projectes d'innovació social i investigacions orientades a donar resposta a les necessitats emergents.
L'anàlisi d'aquestes transformacions pot derivar en la construcció teòrica, en la formulació de noves definicions, relacions entre conceptes i mètodes que ens serveixen com a suport científic a l'efecte de validar els resultats obtinguts tant en la investigació sobre la realitat social com en la intervenció pràctica. Tot això, amb l'objectiu de generar coneixement que servisca per a millorar la intervenció professional i enfortir el paper de la disciplina de Treball Social.
Es pretén perquè, a través de la presentació d'experiències d'intervenció, investigació o activitats acadèmiques, reflexionar, analitzar i reflectir com des de la disciplina s'estan enfocant els desafiaments socials generant coneixement, de manera que animen a futurs professionals a impulsar nous àmbits d'actuació, noves respostes i nous escenaris professionals.

Taula A6.5. Treball Social davant situacions de crisis. Reptes i iniciatives per a donar resposta a les conseqüències socials generades per crisis com la causada per la COVID-19
     Elena Puig Reig - Comitè Organitzador
     Emiliana Vicente González - Comitè Científic

Els i las treballadores socials, segons l'article 17 del seu Codi Deontològic, es comprometen a buscar i garantir a tota persona, grup o comunitat, la igualtat d'oportunitats, l'accés a recursos i el suport per a cobrir les seues necessitats, principalment en persones en situació de vulnerabilitat i de desavantatge social.
La intervenció social davant les situacions de crisis es desenvolupa per equips especialitzats de Treball Social en emergències, amb la col·laboració d'equips de treballadors socials voluntaris i mitjançant la reassignació dels professionals dels Serveis Socials Municipals en l'atenció immediata de l'emergència, com ha succeït en Ajuntaments en la crisi de la COVID -19.
La promoció de l'autonomia, l'estabilitat, la reconstrucció i l'enfortiment de les persones són fonaments del Treball Social, tasques que requereixen l'esforç de les institucions, l'anàlisi del succeït i el reconeixement del rol de les treballadores socials en la fase de la post-emergència que esdevé després d'una situació de crisi, com la causada per la COVID-19.
Les comunicacions que conformaran aquesta taula versaran sobre les respostes a les conseqüències socials que es generen en situacions de crisis:

• La necessitat del reforç institucional en el sistema d'atenció.
• La formació contínua per a intervencions en crisis.
• La coordinació dels sistemes d'emergència basada en l'ús de les noves tecnologies.
• La post-emergència: avaluació de la gestió realitzada durant la crisi des del Treball Social.
• Les situacions d'exclusió, abans, durant i després de l'Estat d'Alarma.

A.7. IMPACTES SOCIALS DE L'ERA DIGITAL

Taula A7.1. Evolució de l'ocupació, desigualtat i noves pobreses
     Laura Esteban Romaní - Comitè Organitzador
     Dra. Amaia Inza Bartolomé - Comitè Científic

En les societats occidentals post-fordistes, la inserció laboral s'ha caracteritzat com un element decisiu per a la integració social de la ciutadania per les seues funcions socialitzadoras i de generació d'ingressos. A més, la major part de les institucions de l'estat de benestar s'han constituït entorn de la trajectòria laboral. La situació laboral activa d'una persona li proporciona drets en el present i en el futur.
Ara bé, en les últimes dècades, els envits de les crisis econòmiques, la intensificació de les polítiques neoliberals, els nous processos productius, la flexibilització de les relacions laborals, amb la conseqüent pèrdua de mesures de protecció dels i les treballadores i la precarització de l'ocupació, han dibuixat un escenari en el qual l'ocupabilitat  ja no compleix les seues funcions tradicionals d'integració social. Han aparegut nous eixos de desigualtat relacionats amb el mercat laboral. Estar fora del mercat laboral continua sent un eix d'exclusió, però tindre una ocupació ja no sempre és una garantia de cobertura de les necessitats de subsistència i de socialització. Persones en la zona d'integració poden passar a la zona de vulnerabilitat i desigualtat social dins del marc del mercat.
La professió del Treball Social, davant les noves realitats del segle XXI, té l'important desafiament de plantejar en l'àmbit de la inserció laboral, intervencions i investigacions que promoguen canvis estructurals per a avançar cap a una societat més justa i igualitària.

Taula A.7.2. Crisi dels sistemes de protecció social
     Dr. Sergio Belda Miquel i María del Roser Talamantes Segarra - Comitè Organitzador
     Dra. Mabel Segú Odriozola i Dra. Almudena Juárez Rodríguez - Comitè Científic

Els sistemes de protecció social estan vivint, a nivell global i en el context europeu, mediterrani i espanyol, una crisi profunda, complexa i multidimensional.
Aquesta crisi pot llegir-se des de múltiples nivells, ja que connecta el cicle de crisi més llarg dels models europeus de benestar des de finals del segle XX amb la crisi que arranca en 2008 i l'actual crisi de  la COVID-19, d'enormes i incertes conseqüències per als sistemes de protecció social. És una crisi, a més, amb una naturalesa molt diversa, ja que és una crisi de recursos però també d'identitat, de models de governança i de legitimitat, entre altres.
També, ha de veure amb la dificultat de donar resposta a la creixent complexitat dels fenòmens que aborda, com la precarització de les classes mitjanes i les noves pobreses. I d'altra banda, connecta directament amb els debats sobre altres crisis profundes de les nostres societats, com l'emergència climàtica i la crisi general de cures. Finalment, es pot dir que està també servint per a repensar els sistemes i està generant models innovadors.
Així, la crisi dels sistemes protecció social requereix d'anàlisi en múltiples nivells, sobre múltiples aspectes i amb diferents enfocaments teòrics i metodològics, des de macro-estudis quantitatius fins a l'etnografia. Convida també a la contribució des de diferents disciplines i des d'estudis inter o multidisciplinaris. La taula està per això oberta a contribucions diverses i pretén generar un debat plural sobre una qüestió que no és nova, però sí cada dia més apressant.

Taula A7.3. Problemàtiques socials derivades del consum digital
     Laura Llop Medina - Comitè Organitzador
     Dr. Gustavo Castillo Rojas - Comitè Científic

L'avanç de les noves tecnologies en aquestes dècades ha suposat un gran repte intergeneracional per a la nostra societat en l'accés a les TIC, sobretot per a la població amb edat més avançada.
S'han creat noves maneres d'interrelacionar-se, amb una pèrdua de control de l'ús del temps, a vegades augmentant l'aïllament social i, en unes altres, distorsionant les relacions socials, on es realcen patrons discriminatoris i despectius.
La informació està a l'abast de totes les persones i en tot moment, però es posa en dubte les Fake News, les fonts de les quals solen distar de la contrastació i verificació de la informació. S'utilitzen de manera propagandística, per a influenciar en les tendències i opinions de la societat, derivant a cadenes de respostes interactives en les xarxes socials.
En gran part de la joventut, per a ser acceptat en el grup d'iguals cal estar a la moda, comprar, coste el que coste, tot el que les i els influencers llueixen en les seues xarxes socials, sense tindre en compte l'esforç econòmic que suposa per als pares i mares, i recaient negativament en la dinàmica familiar.
Una altra moda estesa és el consum de videojocs online, que pot afectar a l'àmbit psicològic del  o la menor, i que comporta, a vegades, que realitzen compres en internet sense control parental o suplantant la identitat de persones majors.
La nova escenografia sanitària ha donat un gir a les problemàtiques socials derivades del consum digital, obrint un nou repte cap a un ús responsable d'internet.

Taula A7.4. Bretxa digital i desigualtat
     Dr. Enric Sigalat Signes - Comitè Organitzador
     Dr. José Pablo Calleja Jiménez - Comitè Científic

En el context actual de la societat de la informació, els canvis suscitats per la revolució tecnològica-digital s'han produït en un entorn de desigualtat social, desencadenant una nova divisió entre les persones coneguda com a «bretxa digital». La dificultat per a aprofitar els usos beneficiosos i avançats d'internet s'ha convertit en un nou element d'exclusió social i de desigualtat. Les diferències en l'accés són un element de desequilibri que aguditzen la citada bretxa. 
Alguns autors i autores sostenen que hi ha un increment de la desigualtat en el trànsit a societats tecnològicament avançades i apunten a la qüestió de l'existència no d'una sola bretxa digital, sinó de moltes: la generacional, la d'accessibilitat tecnològica, la de gènere, la territorial, la social, entre altres, que ens mostren, en definitiva, l'impacte de la bretxa digital en el marc d'una societat que tanca en si mateixa profundes desigualtats, on la bretxa digital incrementa les desigualtats prèvies existents.
En l'actual procés de digitalització de la societat, existeixen persones que no tenen ni les infraestructures ni els coneixements necessaris per a relacionar-se digitalment. Són les denominades «analfabetas digitals», persones sense competències bàsiques per a un ús normalitzat de la tecnologia. Amb l'objectiu d'analitzar la relació entre bretxa digital i desigualtat, i la manera d'afrontar aquesta bretxa des del Treball Social i les Ciències Socials, esperem poder debatre sobre aquestes i altres qüestions en un espai de retroalimentació de coneixements, experiències i comunitat d'aprenentatge compartit com és el present Congrés.